És el menjador escolar un entorn d'aprenentatge? Sovint ho veiem com un espai de trànsit, però l'evolució de la tecnologia i la pedagogia ens diu que qualsevol racó pot ser un entorn intel·ligent si hi ha disseny darrere. Avui reflexiono sobre com hem passat de les aules estàtiques als entorns mediats per la IA, i com això aterra en el meu projecte: MenjaTIC.
Avui ha treballat el repte del bloc dos, centrat en analitzar com ha evolucionat el concepte d'entorn d'aprenentatge, al llarg del temps, des de les concepcions més tradicionals fins a l'actualitat marcada per la digitalització i la intel·ligència artificial.
Per a començar he llegit els documents proposats per la professora i les lectures com a referència de Cheung et al. (2021) i Gros (2016), que ofereixen una mirada actual sobre els entorns intel·ligents d'aprenentatge. El procés ha consistit primer a identificar les característiques clau de cada etapa: en els models pre digitals, l'aprenentatge es donava principalment en espais físics, amb metodologies lineals i rols molt definitius definits, en canvi, en la societat de la informació l'aprenentatge comença a connectar-se amb les tecnologies i la comunicació en xarxes, finalment, en l'era de la intel·ligència artificial, emergeixen, entorns oberts, personalitzats i interconnectats. Elaborar un esquema comparatiu per a visualitzar aquesta transició, destacant com els rols docents i de l'alumnat també s'han anat transformant.
En aquesta anàlisi he volgut comprendre no sols els canvis teòrics, sinó també com aquests poden impactar en la pràctica educativa. Per això he revisat alguns exemples d'aules híbrides i de plataformes actuals per a observar com s'integren tant la personalització com la col·laboració digital. Aquesta recerca em permet establir connexions entre la teoria i la pràctica i adonar-me que l'ús de la tecnologia no és sinònim d'innovació, per si sol sinó que depèn de la intencionalitat que se li dona.
Segons Gros (2016), “els entorns intel·ligents d'aprenentatge integren tecnologia, pedagogia i disseny per a adaptar-se a les necessitats dels estudiants” (p. 2). Aquesta idea m'ha permès entendre que la tecnologia no és només un instrument, sinó un element estructural que permet reconfigurar la manera en la qual aprenem. D'altra banda, Cheung et al. (2021), assenyalen que aquests entorns suposen “reptes i oportunitats per a desenvolupar experiències educatives més personalitzades i eficients” (p. 4), cosa que m'ha fet pensar en la importància d'un ús ètic i conscient de la intel·ligència artificial a l'escola. Durant la sessió també he reflexionat sobre com aquests canvis poden traslladar-se a mi context real al menjador escolar. Tot i que no sigui un espai acadèmic formal es tracta d'un entorn d'aprenentatge en el qual els infants desenvolupin la seva autonomia, hàbits i convivència. Imaginar com la tecnologia podria ajudar a estructurar millor aquest espai amb recursos visuals digitals i suports interactius, m'ha fet veure que la innovació no depèn només de les eines, sinó de la seva aplicació pedagògica.
El disseny del prototip respon a la necessitat detectada des de la fase d'anàlisi, que és l'absència de suports visuals i digitals que ajudin als infants, especialment aquells amb necessitats per comprendre, participar i regular les rutines del menjador escolar. Aquest prototip és concebut com una eina pedagògica funcional fàcil i accessible en el dia a dia del servei de menjador amb l'objectiu de millorar l'autonomia i la participació de l'Infant, per tant, no es pretén presentar aquest producte com un servei tecnològic, complex, sinó una solució educativa a una necessitat realista pensada des de la pràctica.
Sovint ens obsessionem amb la sofisticació tècnica, però com heu vist en el meu prototip MenjaTIC, el veritable valor resideix en el disseny pedagògic. Creieu que estem aprofitant els espais 'no lectius' com el menjador per a integrar aquests nous entorns intel·ligents? M'encantaria llegir les vostres experiències en els comentaris.
Si us interessa transformar espais no lectius (com el menjador) en entorns d'aprenentatge amb sentit, us suggereixo explorar aquests recursos que han estat clau en la meva reflexió:
- Per a entendre el disseny d'entorns: Recomano la lectura de Begoña Gros (2016) sobre entorns intel·ligents. Ens ajuda a veure que la tecnologia ha de ser invisible i adaptativa, no un obstacle.
- Vídeo recomanat: Us suggereixo veure aquest reportatge sobre el treball amb suports visuals a l'aula TEA (Enllaç al vídeo). Veureu com l'anticipació canvia radicalment l'actitud de l'alumnat davant les rutines.
Añadir comentario
Comentarios