La lectura 3 m'ha permés aprofundir en la relació existent entre les teories d'aprenentatge i l'evolució tecnològica en l'educació. He entés que, més enllà de les diferències entre corrents, totes comparteixen la necessitat d'oferir experiències d'aprenentatge significatives. Tal com expressa Jermoe Bruner, “l'aprenentatge és més efectiu quan l'alumne participa activament en la construcció del coneixement” (1960,p. ), i això connecta directament amb la importància de crear espais educatius on els infants siguen els protagonistes i puguin arribar a explorar, equivocar-se i aprendre a partir de la seua pròpia experiència.
Aquesta idea connecta amb la mirada de Jhon Dewey, que defensa que “l'educació no és una preparació per a la vida, sinó la vida mateixa” (1938). En el menjador escolar, aquest pensament cobra tot el sentit, és un espai on els infants no sols adquireixen hàbits alimentaris, sinó que també aprenen a ser autosuficients, a conviure i a regular les seves emocions mitjançant situacions que es presenten en la quotidianitat.
A partir d'aquesta lectura, he reflexionat sobre com la tecnologia pot actuar com un element mediador en aquests processos. Segons Siemens, recorda que, en el marc del connectivisme, “l'aprenentatge consisteix a connectar fonts d'informació especialitzades i a mantindre's actualitzat” (2005). Està visió m'ha fet pensar que el veritable repte educatiu és saber integrar la tecnologia com a eina per a facilitar connexions entre infants, educadors i continguts, i no com un simple recurs addicional.
Respecte el vídeo “Dr. Tony Bates on Building Effective Learning Environments” reforça aquesta perspectiva. L'autor subratlla que “la tecnologia només té sentit quan s'integra de manera coherent amb els objectius educatius i pedagògics”, fet que m'ha permés reflexionar sobre la necessitat de donar sentit al seu ús dins del menjador escolar. En aquest sentit, la meua proposta “MenjaTIC” sorgeix com una resposta a aquesta mirada: una eina digital dissenyada amb intencionalitat pedagògica per a anticipar les rutines del menjador i afavorir la inclusió. Entenc que la tecnologia, com deia Dewey, ha estat sempre al servei de l'experiència humana, per tant, qualsevol recurs tecnològic sol té valor quan contribueix a un aprenentatge significatiu.
Aquesta lectura i el vídeo m'han facilitat consolidar una mirada més reflexiva sobre el paper de la tecnologia, en aquest sentit, no és tracta de substituir la relació educativa, sinó d'enriquir-la i fer-la més accessible per a tots els infants.
Avui he tingut una reunió amb la professora per a compartir els avanços en el meu treball sobre la detecció de necessitats educatives en el menjador de l'escola on treball. Durant la sessió, revisem tant el procés metodològic que he seguit com la proposta innovadora que he començat a desenvolupar.
En primer lloc, discutim com vaig dur a terme la fase d'observació i anàlisi de necessitats. Li vaig explicar que vaig començar aquest procés a principis d'octubre, observant les rutines diàries del menjador infantil en diferents moments del servei: entrada, menjar i sortida.
Durant aquestes observacions, vaig registrar en el meu diari de camp situacions concretes que evidenciaven dificultats d'adaptació, especialment en dos nens amb necessitats educatives especials (possible TEA i TEL). Vaig identificar indicadors com:
Dificultat per comprendre instruccions orals simples.
- Dependència constant de l'adult per a saber què fer.
- Inseguretat o nerviosisme davant canvis en la rutina.
- Necessitat de suports visuals o gestuals per a entendre les consignes.
Aquestes observacions em van portar a plantejar una primera hipòtesi: la falta de recursos visuals i suports tecnològics en el menjador dificulta la comprensió, anticipació i autonomia dels nens amb necessitats educatives especials. Per a validar aquesta hipòtesi, vaig decidir complementar les observacions amb altres mètodes de recol·lecció de dades. Vaig dissenyar un breu qüestionari anònim per a les monitores d'infantil, amb preguntes relacionades amb les rutines, la comunicació amb els nens i les dificultats més freqüents que enfronten durant el servei. Les respostes van coincidir a destacar que un major ús de recursos visuals no sols beneficiaria als nens amb necessitats educatives especials, sinó que també milloraria el clima general del menjador i reduiria situacions d'estrès.
A més, vaig mantenir converses informals amb les meves companyes per a obtenir una visió més completa de com es viu el temps del menjador i comprendre quines estratègies empren per a fomentar la inclusió.
Durant la reunió amb la professora, coincidim que aquesta combinació d'eines proporciona una visió integral de la realitat diària en el menjador, la qual cosa em va permetre identificar la necessitat prioritària. Ella em va recordar la importància de descriure aquests passos de manera seqüencial en el treball escrit, ja que reflecteixen la meva capacitat d'anàlisi i la fonamentació metodològica, aspectes que seran avaluats en l'examen.
En quan a la proposta innovadora, li vaig presentar el projecte inicial, denominat MenjaTIC. Aquest consisteix en un panell digital interactiu situat a l'entrada del menjador, dissenyat per a mostrar el menú del dia, anticipar les rutines de manera visual i proporcionar pictogrames dinàmics que ajudin els nens a comprendre el que ve a continuació. Aquests recursos, que combinen tecnologia i pedagogia inclusiva, responen a la necessitat detectada d'oferir suports visuals permanents i accessibles.
Aquesta reunió va ser especialment significativa perquè em va permetre reorientar el meu projecte i reflexionar sobre el valor del procés més enllà del resultat. Vaig entendre que la detecció de necessitats no és un exercici purament teòric, sinó un procés viu que comença amb l'observació, continua amb la reflexió i culmina en la presa de decisions pedagògiques coherents.
En confrontar Bruner i Piaget amb la realitat, vaig viure una crisi professional. Com a monitora sóc conductista per necessitat (horaris, normes), però com a pedagoga vull ser constructivista. Aquesta sessió documenta el meu intent de trobar una síntesi on la tecnologia faciliti la llibertat i no només el control.
*Entrega: Primera part del treball escrit (detecció i anàlisi de necessitats).
Añadir comentario
Comentarios