En aquesta sessió he aprofundit en la comprensió de l'estructura general dels entorns d'aprenentatge, especialment en la seva evolució cap als entorns virtuals, intel·ligents, a partir de les lectures de Gros (2016) i Cheung et al. (2021) i de tres vídeos sobre el disseny i funcionament dels entorns virtuals.
El procés d'aprenentatge d'aquesta sessió ha estat seqüenciat i reflexiu. Primer, i vaig començar amb lectures teòriques, prenent notes sobre conceptes clau i les diferències entre entorns tradicionals, virtuals i intel·ligents. Després visualitzar els tres vídeos per a observar exemples pràctics de com aquestes teories s'apliquen en entorns reals. Finalment elabori un mapa conceptual que em va permetre relacionar els aspectes pedagògics tecnològics i humans que intervenen en aquests ecosistemes.
Durant el procés, prengui consciència de la importància de l'organització i la claredat en la recollida d'informació. I a mesura que anava avançant, reformuli algunes idees, especialment sobre com la intel·ligència artificial pot millorar l'aprenentatge sense substituir la figura humana. Aquest exercici m'ajudat a desenvolupar una mirada més crítica i equilibrada sobre el paper de la tecnologia en l'educació actual.
Anàlisis dels vídeos
En el primer vídeo, “Entorns virtuals d'aprenentatge: què són i com funcionen”, s'explica amb claredat que un EVA és una plataforma digital dissenyada per a integrar recursos, activitats i interaccions amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge. Em va semblar especialment rellevant la idea que aquests entorns permeten connectar estudiants i docents, eliminant les barreres d'espai i temps, la qual cosa fomenta la flexibilitat i la col·laboració.
El segon vídeo, “Disseny d'entorns virtuals d'aprenentatge”, subratlla la importància del disseny pedagògic i la necessitat d'adaptar els recursos digitals als objectius educatius. També mostra com es poden incloure eines com a fòrums, vídeos, qüestionaris i activitats dinàmiques per a mantenir la motivació de l'estudiant. Aquesta reflexió em va portar a considerar com, fins i tot en espais no formals com un menjador, es poden aplicar principis similars: estructurar activitats visuals o digitals que promoguin la participació i la comprensió de les rutines en Educació Infantil.
Finalment, el tercer vídeo, “Estructura d'un entorn virtual d'aprenentatge”, ofereix una perspectiva més detallada sobre l'organització d'aquests entorns: inici, continguts, activitats, interacció i avaluació. Em va ajudar a comprendre que darrere d'un EVA hi ha una arquitectura digital acuradament dissenyada, la qual cosa assegura una seqüència lògica en l'aprenentatge i un accés personalitzat a la informació.
Després d'aquesta sessió, he entès que els entorns virtuals d'aprenentatge són molt més que plataformes tecnològiques; són espais de comunicació, col·laboració i construcció de coneixement. A més, els entorns intel·ligents representen l'evolució natural d'aquests sistemes, incorporant la intel·ligència artificial i l'anàlisi de dades per a oferir un aprenentatge més personalitzat i eficient. Com esmenta l'autor Wenger (1998), “l'aprenentatge és un procés social que es construeix a través de la participació en comunitats de pràctica”. Aquesta cita reforça la meva convicció que el veritable valor educatiu resideix en les relacions humanes, la cooperació i el sentit de comunitat, independentment dels avanços tecnològics.
Anàlisis de les lectures
Després de llegir a Gros (2016), vaig comprendre que un entorn intel·ligent no es limita a ser un espai digital, sinó que constitueix un ecosistema on la tecnologia, la pedagogia i el disseny convergeixen per a adaptar-se a les necessitats individuals de cada estudiant. L'autora destaca que “l'aprenentatge intel·ligent es construeix quan la tecnologia s'adapta a l'estudiant i no al revés” (p. 3). Aquesta perspectiva em va portar a reflexionar sobre la importància d'utilitzar la tecnologia com un mitjà per a potenciar la personalització de l'aprenentatge, en lloc de considerar-la una fi en si mateixa.
D'altra banda, en la lectura de Cheung et al. (2021), vaig aprofundir en com la intel·ligència artificial i les dades educatives permeten desenvolupar entorns d'aprenentatge adaptatius, capaços d'ajustar-se a les diferències individuals i brindar retroalimentació immediata. Els autors assenyalen que aquests entorns “fomenten experiències d'aprenentatge dinàmiques i col·laboratives, basades en la interacció constant entre l'usuari i el sistema” (p. 6). Aquesta perspectiva em va ajudar a comprendre millor el paper de la intel·ligència artificial com una eina clau per a donar suport a la presa de decisions pedagògiques.
En comparar totes dues lectures, concloc que el desafiament actual no radica únicament a desenvolupar sistemes més intel·ligents, sinó a trobar un equilibri entre la tecnologia i la humanització de l'aprenentatge. És fonamental garantir que l'ús de la intel·ligència artificial respecti la diversitat, l'ètica i el benestar emocional dels estudiants.
Si soc sincera, en començar a llegir a Gros i Cheung em vaig atabalar una mica amb tanta teoria sobre entorns intel·ligents. Però vaig fer un exercici de parar i pensar: com es tradueix això al caos d'un menjador escolar? Va ser aquí quan el meu procés canvio. Vaig deixar de llegir per a memoritzar i vaig començar a llegir per a veure l'estructura de MENJATIC. Vaig entendre que un entorn no és només una pantalla, sinó com es connecten les persones, l'espai i la tecnologia.
Confesso que, al principi, veia els EVA com a simples repositoris de fitxers, però després d'aquesta sessió he entès que la clau no és l'eina, sinó com dissenyem la interacció.
Si un entorn virtual pot eliminar barreres de temps i espai, perquè no pot un panell digital al menjador eliminar les barreres de comprensió per a un infant amb TEA?
Añadir comentario
Comentarios