Aquesta sessió m'ha permès comprendre en profunditat la naturalesa de les entorns d'aprenentatge i els elements que hi ha els configuren, segons la propostade Tony Bates (2019). He treballat la lectura del capítol 6 Creating and Effective Learning Environment y Genially interactiu compartit per la professora, on s'exemplifiquen les diferents dimensions d'aquests entorns. A diferència d'altres lectures més teòriques, aquesta m'ha resultat més connectada amb la pràctica, perquè part de preguntes reals com: que fa que un entorn sigui eficaç?, Com s'equilibra el paper de l'estudiant, la tecnologia i la cultura institucional? I com es garanteix que tots puguin participar?.
Començat la sessió amb una lectura del capítol subratllant, frases que em semblaven clau, i ara, estant en el marge, exemples respecte al meu context en el qual desenvoluparé en la meva proposta de treball. Després, observat el mapa conceptual de Bates al Genially, que resumeix visualment els set elements fonamentals: cultura, estudiants, contingut, competències, recursos, avaluació i suport. A partir d'aquí, he fet un exercici d'autoavaluació, que és el que indica en la proposta tres de l'activitat, on he reflexionat sobre fins a quin punt cada element està present en la nostra pròpia acció pràctica educativa. Aquest procés m'ajudat a traduir la teoria de l'experiència, observant que fins i tot en un entorn no Formal com el menjador es poden identificar clarament aquests components. També he reflexionat sobre les meves pròpies limitacions, a vegades la rutina fa difícil poder adoptar una mirada més analítica o planificada, però aquest exercici m'ajudat a detenir-me i veure tot el que realment està passant al meu voltant. Analitzant el contingut de Bates (2019), l'autor proposa entendre l'entorn d'aprenentatge com un ecosistema coherent, on cada element influeix en els altres i cap pot funcionar de manera aïllada. Escriu què “un entorn d'aprenentatge efectiu depèn de la interacció entre la cultura i les característiques dels estudiants, el contingut dels recursos, les competències, l'avaluació i el suport” (p.114). Aquesta idea d'interdependència mostra que moltes vegades en la pràctica ens centrem en un sol aspecte, per exemple, l'en l'aspecte material o en la conducta dels infants, deixant de costat els altres elements i oblidant-nos que tot és un conjunt i tots influeixen. He anat analitzant cada dimensió amb exemples concrets:
Cultura: Al menjador escolar, la cultura compartida és que es construeix mitjançant hàbits i valors, com ara el respecte, l'ordre i la convivència. Com diu l'autor (2019), “la cultura és el Marc invisible que dóna sentit a totes les interaccions d'aprenentatge” (p. 116). Quan un infant nou entra al grup, la seva actuació depèn en gran part de com concep aquesta cultura col·lectiva.
Característiques dels estudiants: Comprendre les diferències individuals ha estat clau. He comprovat que quan un és un missatge pot tenir resultats molt variats segons el perfil de l'infant. Bates destaca que “El coneixement dels estudiants és essencial per aprendre decisions pedagògiques informades” (2019, p. 118). En el meu cas, utilitzar pictogrames i seqüències visuals per anticipar les rutines És una manera d'adaptar-me a aquestes característiques.
Contingut: En un context no formal, el contingut no és acadèmic, sinó vivencial.En un context no formal, el contingut no és acadèmic, sinó vivencial. Els infants aprenen hàbits, relacions i gestionar-ne les emocions. Aquesta lectura reconeix que és també és aprenentatge encara que no aparegui als llibres.
Recursos: L'autor, adverteix què “la tecnologia no és mai neutral, pot potenciar o distorsionar l'aprenentatge, depenent de com es fa servir” (2019, p. 125). M'ha fet pensar com podria incorporar recursos digitals anglès per donar suport a la inclusió.
Avaluació: A la meva pràctica, l'avaluació és sobretot observacional i diària. He après que cal transformar aquesta observació en una eina de treball de reflexió i millora constant.
Suport: Aquest element es connecta més amb la meva identitat professional, em sento molt propera a la idea que “el suport no és una ajuda addicional, sinó una part integral” (Bates, 2019, p.117). El suport emocional, la presència i la confiança són la base de tot l’aprenentatge significatiu. Comparant aquesta visió amb altres autors com, Gros (2016) coincideix que els entorns intel·ligents, combinen, pedagogia i tecnologia per adaptar-se a cada estudiant (p. 2), mentre que Booth i Ainscow (2002) esmenten que la inclusió implica “crear cultures, polítiques i pràctiques que redueixin les barreres de la participació” (p.9).
Aquesta sessió ha estat un punt d‟inflexió en la meva manera de veure el concepte d‟entorn d‟aprenentatge. Abans ho tendia associar amb espais físics, però ara ho entenc com un ecosistema d'interaccions. He après que no n'hi ha prou de tenir bones intencions, sinó que cal un disseny pedagògic i conscient on cada element respongui a una finalitat educativa.
Fer aquest exercici m'ajudat a reconèixer que faig bé, com és l'atenció a la diversitat o la comunicació amb les famílies, però també quins aspectes poden millorar, com és l'ús de recursos tecnològics o registre observacions.Com diu l'autor “l'eficàcia de l'entorn no depèn de la seva complexitat, sinó del grau en què respongui a les necessitats dels estudiants” (2019, p. 129). Aquesta frase resumeix exactament el que vull aconseguir dedicant-me actualment a l'àmbit de l'educació, que és crear espais, ja sigui físics, digitals o emocionals, on cada infant se senti capaç segur i partícip del seu propi aprenentatge.
Abans de llegir a Bates, jo pensava que un entorn d'aprenentatge és només l'aula amb les cadires i la pissarra. Però després d'aquesta sessió, se m'ha obert la ment: he entès que jo, com a futura pedagoga, soc la que ha de muntar aquest entorn. He après que no és posar tecnologia perquè si, sinó crear un lloc on l'infant se senti segur i sàpiga que ha de fer. M'he adonat que MENJATIC no és només una pantalla, és la meva manera de canviar les regles del joc al menjador per a fer-lo més educatiu. Aquesta ha estat un punt d’inflexió en la meva manera de veure el concepte d’entorn aprenentatge. Crec que el model de Bates és el marc perfecte per a aplicar les pautes del DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge), transformant el menjador en un espai on la tecnologia elimina les barreres de participació.
Si haguéssiu de treure un dels 7 elements de Bates, quin creieu faria caure tot el sistema? Jo ho tinc clar, sense cultura compartida, la resta és només burocràcia.
Añadir comentario
Comentarios