En aquesta sessió, s'ha aprofundit en els escenaris educatius que es generen mitjançant l'ús de tecnologies emergents, considerant-les com un element clau per entendre cap a on evoluciona l'educació. Sobretot, s'ha reflexionat sobre com aquestes innovacions poden respondre a necessitats específiques, com les que es detecten en espais com el menjador escolar. Per tractar aquest contingut, m'he dedicat a analitzar els nous vídeos disponibles al Campus Virtual, tots centrats en eines i tendències tecnopedagògiques, com ara la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i virtual, la robòtica educativa, l'aprenentatge immersiu i altres recursos innovadors.
Per tal d'obtenir una visió global de les tendències presentades, he seguit un enfocament analític durant la visualització dels vídeos, prenent anotacions de fragments que em semblaven especialment rellevants. Aquest procés m'ha permès identificar patrons comuns, diferències importants entre les diverses tecnologies i reflexionar sobre què aporta cada recurs tecnològic al procés d'ensenyament-aprenentatge. També he considerat els possibles riscos i oportunitats que poden sorgir, especialment en veure com aquestes tecnologies podrien aplicar-se a contextos educatius reals, com el menjador escolar, que és el meu àmbit d'anàlisi.
Una de les idees més importants a destacar és que aquestes tecnologies no han de ser vistes com un fi en si mateixes, sinó com a eines que si s'utilitzen amb criteri pedagògic poden ampliar les possibilitats d'aprenentatge. Això es reflecteix en el que ensenya Bates, qui afirma que "la tecnologia és eficient educativament només quan està alineada amb objectius pedagògics clars i amb una intencionalitat definida" (2019, p.87). A través dels vídeos, he comprès millor aquesta idea: la tecnologia pot facilitar l'autonomia, la personalització i la participació activa, però només quan està contextualitzada i respon a necessitats educatives reals.
Molts dels vídeos mostraven exemples de l'aplicació de la realitat augmentada i virtual en entorns escolars. Aquestes tecnologies permeten que l’alumnat interactuï amb el contingut de manera immersiva i més significativa, en alguns fragments, es veien infants explorant objectes en 3D, recreant escenaris i manipulant elements virtuals. Això em va fer reflexionar sobre el possible paper de la visualització augmentada en espais com el menjador escolar, on infants amb TEA o TEL necessiten anticipar seqüències, comprendre rutines i organitzar-se visualment. No caldrien recursos immersius avançats, però sí formats visuals més dinàmics, comprensibles i adaptatius que podrien inspirar-nos a millorar aquests espais.
Un dels vídeos destacava la importància de crear entorns intel·ligents en els centres educatius, on dispositius connectats recopilen dades en temps real. Aquestes tecnologies poden donar lloc a espais més segurs, adaptables i predictius. Personalment, això em va fer reflexionar sobre el potencial d’un sistema capaç de detectar l’inici de rutines o sincronitzar pautes visuals automàticament. Tot i que aquestes solucions estan, de moment, fora de les meves capacitats actuals, m’ajuden a comprendre cap a on evoluciona la integració digital en l’àmbit educatiu.
També em va semblar especialment interessant el vídeo dedicat a la intel·ligència artificial en l'educació. Es mostrava com aquests sistemes poden personalitzar l’aprenentatge, adaptar la dificultat, oferir suport immediat i fins i tot identificar dificultats cognitives. Tot i que al menjador escolar no necessitem una intel·ligència artificial avançada, aquest concepte em va fer reflexionar sobre la importància d’oferir recursos adaptats a les necessitats de cada infant. La personalització és un pilar fonamental en pedagogia, i aquesta visió connecta amb el plantejament de Siemens, qui afirma que “l’aprenentatge en l’era digital és la capacitat de connectar fonts d’informació rellevants per a cada individu” (2005, p.3). Això m’ha fet repensar que qualsevol recurs futur que desenvolupi ha de ser capaç de respondre a diferents perfils, no només als infants amb necessitats educatives especials, sinó també a la resta del grup.
A mesura que avançava en els vídeos, vaig observar un fil conductor clar: la tecnologia està transformant radicalment els escenaris educatius, ampliant les formes d’interacció. Gros ho expressa amb encert quan assenyala que “els entorns educatius intel·ligents promouen l’autonomia, la interacció significativa i la construcció del coneixement mitjançant experiències digitalment enriquides” (2016, p.12). Aquesta idea és precisament el que he anat interioritzant durant la visualització: la tecnologia no crea aprenentatge per si sola, però sí que genera contextos més rics on aprendre. Una reflexió que m’ha sorgit té a veure amb la meva pròpia pràctica professional. Sovint pensem en la tecnologia només com una eina per a l’aula, però rarament com un recurs per a altres espais educatius com el menjador, el pati o els passadissos. Després d’aquesta sessió, he entès que l’aprenentatge no es limita als espais convencionals. També en entorns no formals, com el menjador escolar, es pot evolucionar cap a formats més intel·ligents i inclusius. Utilitzar tecnologies emergents no consisteix en incorporar grans màquines o dispositius avançats, sinó en reformular com la tecnologia pot acompanyar els processos quotidians, augmentant la seguretat i facilitant experiències més positives.
En veure els vídeos d'aquesta sessió, m’he donat compte que amb la robòtica i la intel·ligència artificial es pot aconseguir moltes coses però em vaig adonar d'una cosa, de res serveix que la tecnologia sigui increïble si no serveix per a aportar, en aquest cas per a aportar a l'educació. He passat de veure aquestes coses com de pel·lícula a pensar: ‘Caram!, perquè això ens vindria genial perquè els nens amb necessitats educatives especials entenguin millor el menú del dia’. He après que la tecnologia no ha de ser espectacular ha de ser útil.
Després d’aquesta experiència, tinc molt clar cap a on vull dirigir la meva proposta MENJATIC. Ha de ser una eina que integri mecanismes de visualització, participació i interacció, inspirada en aquests escenaris emergents però adaptada a les necessitats reals d’un menjador escolar. També reforço la idea que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i de la inclusió. Aquesta visió s’alinea amb les idees de Wenger, qui recorda que “l’aprenentatge és inherentment social i l’entorn ha de facilitar la participació significativa” (1998, p.56). Si el nostre recurs tecnològic no fomenta la participació dels infants, simplement no és útil.
Añadir comentario
Comentarios