Després de les sessions anteriors centrades en les possibilitats pedagògiques i els reptes ètics de les tecnologies emergents, avui he volgut realitzar una nova anàlisi dels vídeos del bloc 3 posant el focus en un altre element que apareix constantment: la transformació dels espais educatius i l'aparició dels entorns híbrids i intel·ligents d'aprenentatge.
Per a treballar aquesta sessió, he visualitzat de nou els vídeos perquè aquesta vegada trobi fragments específics que facin referència a espais físics, espais digitals, interaccions entre tots dos i la forma en la qual les tecnologies emergents reconfigurar-ho la manera com els alumnes es mouen, aprenen i conviuen dins del centre educatiu.
Procés seguit en la sessió:
En aquesta sessió he estructurat la sessió en tres moments:
1. Revisualització temàtica: aquesta vegada només prenent nota relacionades amb l'espai, la distribució d'entorns, les interaccions i la idea d'ambient educatiu intel·ligent. He identificat fragments on apareixen aules flexibles, espais immersos, zones de treball col·laboratiu o diapositives integrats a l'arquitectura.
2. Contrast amb pràctiques reals del centre: He comprat aquestes idees amb el que visc en el menjador escola; els punts de tensió i els moments en què la distribució dificulta l'autonomia o la comprensió dels infants amb necessitats educatives especials.
3. Reflexió sobre observacions comparant amb teories pedagògiques sobre els espais d'aprenentatge especialment d'autors com Gros, Siemens i Wenger.
Els espais ja no són només físics: neixen els entorns híbrids
Una de les idees més potents que m'ha quedat després de revisar els vídeos és que els espais educatius ja no es limiten a la classe al menjador o el pati. Ara són ecosistemes híbrids que combinen:
- Elements físics
- Elements digitals interactius
- Connexions en xarxa
- Informació que circula constantment
En diversos vídeos es mostrava com els infants poden treballar en una taula física mentre interactuen simultàniament amb objectes digitals projectats o com poden desplaçar-se per un espai mentre la tecnologia els proporciona ajuda personalitzada. Això m'ha fet pensar en la idea que planteja Gros (2016), “els entorns intel·ligents no són espais tecnològics, sinó espais que responen a necessitats del qual aprèn” (p. 14). És una frase que em sembla essencial, ja que la tecnologia no crea l'espai, sinó que és la resposta educativa el que converteix en significatiu.
Repensar l’espai del menjador escolar
A partir d'aquestes idees, començat a mirar el menjador escolar des d'una altra perspectiva, no sols com un espai funcional, sinó com un espai educatiu amb possibilitats d'hibridació tecnològica.
Per exemple, l'entrada del menjador podria convertir-se en un punt d'anticipació visual on la tecnologia projecta la seqüència de rutines del dia. També les taules podrien incorporar elements visuals senzills, que ajudin a organitzar el moment del menjar, o la sortida cap al pati podria integrar una pantalla petita que indiqui l'ordre dels grups i les normes del moment de manera visual.
No fa falta tecnologia avançada per a generar un entorn més inclusiu, sino una tecnologia que respongui pedagògicament a les necessitats que sorgeixin. Juntament a aquesta idea enllaço una altra de l'autor Siemens, quan afirma que “l'aprenentatge és una ecologia de connexions espai persones i tecnologies que dialoguen entre si” (2005, p.7).
Els espais com a reguladors emocionals
Una idea que ho havia considerat fins ara és que els espais són també reguladors emocionals i en els vídeos s'evidencia molt bé. Mostren projectes de centres on la llum, la distribució i la interactivitat digital redueixen l'ansietat i millorar la participació.
Veient-ho amb ulls pedagògics, m'he adonat que el menjador és un espai que molt seguit genera sorolls intensos, molt de moviment que presenta canvis imprevistos i pot resultar acaparador per a infants amb necessitats educatives especials.Aquí és on la tecnologia pot convertir-se en un mediador emocional, no una distracció sinó una eina de regulació, és a dir, una pantalla clara visual i sensible pot reduir l'ansietat.
Aquest enfocament coincideix amb la visió de Wenger quan esmenta, “els entorns d'aprenentatge són també entorns de participació emocional” (1998, p.92).
Si soc sincera, al fer aquesta sessió m'he hagut de parar a pensar en com mirava jo el menjador abans de l'assignatura. Al principi, jo veia el menjador només com un lloc on els nens van a dinar i prou, i pensava que la tecnologia allà seriosa una distracció. Però després de tornar a mirar els vídeos amb "ulls de pedagoga", m'ha canviat el xip completament. He passat de veure el menjador com un espai funcional a veure'l com un "ecosistema" que pot ajudar o frenar l'autonomia dels nens. He après que dissenyar MENJATIC no és només fer una app, sinó repensar tot l'espai per fer-el més amable i menys estressant. M'he adonat que la tecnologia, si és fa amb cap, pot ser la millor aliada per regular els emocions en un moment tan caòtic com és l'hora de dinar.
espais, per tant, no són neutres sino que eduquen, regulen i condicionen.
Vídeo suggerit per a veure: AQUI
I vosaltres, què en penseu? Espero les vostres reflexions, pedagogs i pedagogues!
Añadir comentario
Comentarios