Després de diverses setmanes treballant en els continguts dels blocs 1, 2 i 3, he sentit la necessitat de consolidar i reinterpretar tot el que he anat aprenent. Aquesta sessió ha sorgit de manera natural, ja que, a mesura que avançava en els temes, lectures, observacions al menjador escolar i visualitzacions dels vídeos, he anat percebent com tot estava més connectat del que inicialment em pensava. Per aquest motiu, he decidit revisar-ho tot amb calma i aprofundir en com es relacionen entre si aquests continguts.
El procés ha començat amb una relectura de les meves notes i reflexions anteriors. He revisat especialment les observacions fetes al menjador escolar, les cites teòriques destacades i els materials audiovisuals dels tres blocs. A partir d'aquí, vaig plantejar-me la connexió entre tres preguntes essencials:
Què significa aprendre? Com influeixen els entorns en aquest aprenentatge? I quin paper hi té la tecnologia en l'actualitat?
A mesura que avançava en aquesta revisió, em vaig adonar que aquestes qüestions no són independents, sinó que estan profundament entrellaçades com a part d'un enfocament educatiu únic i integrat.
En primer lloc, tornar a explorar les teories del bloc 1 m'ha ajudat a entendre que aprendre és un procés molt més complex i ric del que sovint assumim. Del conductisme he reafirmat la idea que l'entorn influeix en el comportament. Del constructivisme de Piaget he aprofundit en la visió de l'infant com un agent actiu en la construcció del seu propi coneixement. De Vygotsky, he destacat la rellevància de la mediació i el context social, especialment l'afirmació que “tota funció en el desenvolupament cultural apareix primer en el pla social i després en el psicològic” (1978, p.57). Aquesta afirmació es fa evident quan observo com els infants aprenen les rutines del menjador a través de la imitació i la guia de l'adult. Finalment, la visió connectivista de Siemens m'ha permès comprendre que, en l'actualitat, aprendre no només implica adquirir coneixements, sinó també saber connectar fonts, tecnologies i persones en xarxa. Tot plegat construeix una concepció més àmplia de l'aprenentatge: un procés actiu, relacional i, avui dia, profundament digital.
Quan vaig començar a treballar en el bloc 2, vaig aprofundir en l'anàlisi dels entorns d'aprenentatge, i aquesta nova perspectiva sobre el significat d'aprendre va adquirir molta més rellevància. Els vídeos sobre entorns híbrids i les lectures sobre espais educatius em van ajudar a entendre que el menjador escolar, un espai aparentment senzill i funcional, és en realitat un escenari educatiu clau. En aquest espai, els infants desenvolupen autonomia, aprenen a regular les seves emocions, treballen habilitats socials i gestionen transicions. Tal com recorda Schön quan parla de la pràctica reflexiva, “aprendre de l'acció requereix parar atenció al que fem mentre ho fem” (1983, p.42). Aquesta frase s'ha convertit en una guia per a mi a l’hora d'observar el menjador: cada gest, dificultat, moment de frustració o èxit és una oportunitat d'aprenentatge. Comprendre que un entorn pot facilitar o dificultar aquests processos m'ha permès identificar necessitats reals, com l'anticipació visual per a infants amb TEA o TEL, o la importància de reduir la dependència dels monitors en moments de canvi.
La integració del bloc 3 ha estat especialment reveladora, ja que m'ha permès visualitzar com la tecnologia pot transformar aquests entorns educatius, sempre que s’utilitzi de manera significativa. Els vídeos sobre tecnologies emergents, entorns intel·ligents i experiències inverses m'han fet comprendre que la tecnologia no és només un recurs complementari, sinó un agent capaç de redefinir completament les experiències d'aprenentatge. M'ha impactat, per exemple, la idea que presenta Gros (2016) quan afirma que “els entorns educatius intel·ligents no són tecnologies sofisticades, sinó espais que s'adapten i responen a les necessitats de l'aprenent” (p. 12). Aquesta reflexió em fa entendre que incorporar tecnologia al menjador no significa instal·lar dispositius complexos o costosos, sinó trobar solucions útils per estructurar rutines, anticipar activitats i reforçar la inclusió de manera efectiva.
A mesura que integrava els diferents continguts, vaig començar a veure el potencial del menjador escolar per evolucionar cap a un entorn més coherent amb les necessitats dels infants d'avui dia. De fet, la connexió entre els tres blocs ha donat molta més solidesa a la idea del projecte, ja que ja no el percebo com un recurs tècnic distant, sinó com una resposta lògica i coherent a les necessitats que he anat identificant gràcies a la teoria i la pràctica. En altres paraules, comprenc que la tecnologia pot ser una eina per fer visibles les rutines, reduir l'ansietat, augmentar l'autonomia i crear experiències educatives més riques i significatives.
Aquesta reflexió m'ha ajudat a prendre consciència del procés de desenvolupament d'una mirada professional més crítica i analítica. Ja no percebo el menjador com una rutina diària senzilla, sinó com un espai amb un gran potencial per transformar-se gràcies al coneixement pedagògic, al disseny d'entorns i a la integració de la tecnologia. Ara sento que estic construint una visió que connecta totes les peces treballades, ja que encaixen en una mateixa idea: l'educació és un ecosistema on cada espai, cada acció i cada eina té un paper fonamental en la manera com els infants aprenen.
Añadir comentario
Comentarios