En aquesta sessió he volgut endinsar-me de nou en les lectures que han anat acompanyant tot el curs però des d’una mirada diferent ja no centrant-me tant en la tecnologia com a objecte, sinó en el paper del docent com a figura clau en el disseny d’entorns i en la selecció de tecnologies educatives. Ha estat una sessió en què m’he proposat reconstruir el meu propi rol professional a partir de les idees que proporcionen aquests autors, i fer-ho sempre en diàleg amb la meva experiència real al menjador escolar.
El primer concepte present es el de necessitats formatives treballat per Diz López, quan afirma que les necessitats apareixen com ”les discrepàncies entre el que és i el que hauria de ser en relació amb objectius educatius” (2017, p.7), aquesta definició aparentment senzilla ha tingut impacte en la meva comprensió del que vol dir observar un entorn educatiu. Quan penso en el menjador i en els infants amb TEA o TEL que sovint mostren dificultats d'adaptació, entenc que la meva tasca no és només acompanyar-los sinó identificar precisament aquesta discrepància, que necessiten per a accedir a l'experiència educativa del menjador escolar en condicions d'igualtat?, aquesta mirada analítica m'ha fet descobrir que el docent és, primer de tot, un avaluador pedagògic.
A mesura que avançava en les lectures, especialment en les aportacions de Gros, he començat a veure que qualsevol espai educatiu requereix ser dissenyat, adaptat i estructurat. Gros defensa que, “un entorn intel·ligent és aquell que ofereix suports adaptatius a les necessitats canviants de l'usuari” (2016, p.4), aquesta idea que en teoria es refereix a entorns digitals avançats, m'ha ajudat a reinterpretar el menjador: un espai aparentment simple però que realment es tracta d'un entorn educatiu complex quan intervenen infants amb necessitats diverses. Els suports visuals, l'anticipació, la seqüències de rutines o fins i tot les indicacions de colors, poden entendre's com una forma d'intel·ligència pedagògica que s'aplica en el dia a dia. La tecnologia, en aquest cas, no apareix com una pantalla espectacular o un sistema sofisticat, sinó com una eina que pot fer explícita l'estructura d'un espai i convertir-lo en un entorn més amable i accessible.
Les aportacions de Cheung et al. (2021) han reforçat aquesta idea quan expliquen que els entorns intel·ligents no sols són aquests plans de sensors o automatismes, sinó aquells que aconsegueixen connectar dades, context i necessitats reals per a oferir respostes adaptades. Aquesta perspectiva facilita prendre consciència que implementar tecnologia no és col·locar dispositius, sinó prendre decisions pedagògicament fonamentades. D'aquí neix la necessitat de pensar en dissenys flexibles, adaptables, revisables i sobretot contextualitzats, en relació amb el meu entorn, això significa que la proposta tecnològica del menjador que inicialment havia imaginat com un recurs visual simple, ara es transforma en un projecte més elaborat, capaç de donar resposta a les variacions quotidianes: menús canviants, rutines especials, dies amb activitats diferents, presència de substituts o ajustos en el nombre de monitors.
Va ser amb el capítol 7 de Bates quan vaig entendre de manera clara que la selecció de tecnologies no és un procés tècnic, sinó profundament pedagògic. Bats insisteix que “la tecnologia només és rellevant si millora l'experiència d'aprenentatge” (2002, p.87), i que triar una eina digital implica analitzar accessibilitat,coherència didàctica, flexibilitat i sostenibilitat. Aquest criteri m'ha fet reflexionar sobre com havia justificat fins ara el MENJATIC, si bé la idea va néixer d’una necessitat real, ara entenc que és necessari estructurar-la baix criteris més amplis com; la pantalla ha de poder llegir-se fàcilment, actualitzar-se sense dificultats, incorporar pictogrames accessibles, evitar estímuls excessius i mantenir un equilibri entre informació, calma i funcionalitat.
Aquesta sessió també m'ha fet pensar en el rol o de la pedagoga. Tots aquests autors, des de diferents enfocaments, coincideixen en una idea que resumeix el que m'emporto d'aquesta sessió: el docent és un dissenyador d'experiències d'aprenentatge, no un simples col·locats doni recursos. Aquest rol implica observar, analitzar necessitats, seleccionar tecnologies amb criteri, adaptar espais i anticipar possibles barreres. Quan ho comparo amb la meva pràctica quotidiana, m'adono que ja estava fent part d'aquest procés sense adonar-me: observava reaccions, prenia notes, parlava amb companys, buscava patrons, contrastava situacions i detectava moments crítics de nerviosisme o desregulació. Ara, aquesta pràctica presa un sentit més ampli, és el fonament del disseny tecnopedagògic. També ha estat important reconèixer que la tecnologia no arriba de manera neutra. Tal com recorda Bates, fa falta considerar sempre les implicacions ètiques, les desigualtats d'accés i l'impacte real sobre el benestar dels infants. En el context del menjador, això significa que qualsevol proposta digital ha de ser inclusiva, comprensible i capaç de reduir ansietat i no incrementar-la. Aquesta és una part de la responsabilitat docent que abans no tenia tan present.
Si soc sincera, en veure enrere i veure tot el camí realitzat des de la sessió 1, m'he adonat que el que més ha canviat no és el meu projecte sinó la manera de veure l'entorn. He passat de pensar que la tecnologia era només una eina per a entretenir o fer coses modernes, a entendre que és un llenguatge que ens permet incloure a tots si ho sabem fer bé. M'he adonat compte que ser pedagoga en l'actualitat no vol dir que saber-ho tot sobre aplicacions o autors, si no tenir el criteri per a decidir quan la tecnologia ajuda i quan sobra. Tanco aquesta sessió, amb la certesa que la meva proposta MENJATIC no és una idea tancada, sinó un procés que m'ha ensenyat a escoltar les necessitats reals abans de buscar solucions digitals.
Com a punt final deixo en l'aire aquesta pregunta que m'ha sorgit: Després de tot el que hem après, creieu que estem realment preparats per a deixar de veure la tecnologia com un extra i començar a integrar-la com un dret bàsic per a la inclusió en tots els espais escolars, inclòs el menjador escolar?
Añadir comentario
Comentarios