Tot i que la conceptualització inicial del prototip MENJATIC va començar a finals de novembre, en paral·lel em trobava immersa en les sessions de reflexió vinculades als blocs teòrics de l’assignatura. Aquest procés simultani va permetre que el prototip es gestés de manera progressiva, però no va ser fins a aquesta sessió que vaig sentir que disposava d’un marc teòric prou sòlid per documentar-lo amb una base consistent. Per aquest motiu, el desenvolupament del prototip s’inicia a partir de la sessió 18, on començo a integrar consciència pedagògica, l’anàlisi de necessitats i criteris de disseny tecnopedagògic.
Aquesta sessió ha estat un veritable punt d’inflexió. Fins ara havia treballat en la detecció de necessitats, l’anàlisi del context del menjador escolar i la reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació. Tenia moltes idees, però necessitava transformar-les en una proposta coherent, realista i fonamentada en un marc teòric sòlid. Per això, la sessió d’avui s’ha centrat a ordenar les idees, revisar les necessitats, prioritzar-les i començar a donar forma a la proposta MENJATIC.
El primer pas ha estat revisar els resultats de l’anàlisi de necessitats, on he identificat una problemàtica recurrent: l’absència de suport visual al menjador per als infants amb TEA i TEL. Aquesta mancança genera ansietat, desorientació i una dependència constant del monitor. Repassar aquestes observacions m’ha confirmat que la necessitat no només és real, sinó també pedagògicament significativa. Tal com afirma Diz López (2017), “tota intervenció ha de néixer d’una necessitat contrastada, i no d’un recurs triat arbitràriament” (p. 7). Aquesta reflexió ha estat clau per assegurar-me que la proposta no fos tecnologia per la tecnologia, sinó una eina al servei d’un objectiu educatiu clar.
Durant aquesta sessió també he començat a definir la identitat conceptual del prototip. Volia que fos un recurs tecnològic que ajudés a estructurar el temps del menjador de manera clara, visual i accessible. Inspirada en Bates (2022), vaig reflexionar sobre els criteris tecnopedagògics necessaris, destacant que “tota tecnologia educativa ha de ser seleccionada per la seva capacitat de millorar l’aprenentatge i no per la seva novetat” (p. 110). Això m’ha portat a incorporar criteris com l’accessibilitat, la senzillesa d’ús i la coherència amb les rutines quotidianes. En aquest punt vaig decidir posar nom al prototip: MENJATIC, un nom que combina el concepte de menjador amb l’ús pedagògic i intencional de les tecnologies (TIC). La idea es va reforçar visualment quan vaig observar una pantalla informativa en un centre comercial. Aquest recurs, dissenyat per orientar adults en un espai ampli, em va inspirar a pensar com una versió adaptada, infantil i educativa podria convertir-se en una eina efectiva per anticipar rutines i guiar els infants. A partir d’aquí, vaig començar a imaginar una pantalla accessible situada a l’entrada del menjador, que mostrés pictogrames seqüenciats, indicacions clares, colors adaptats i missatges breus. Tal com defensa Gros (2016), “un entorn intel·ligent no és aquell que conté molta tecnologia, sinó aquell que s’adapta a les necessitats dels usuaris” (p. 3).
En aquesta fase del treball també m'he centrat en pensar les possibles pantalles que tindria la proposta. Les pantalles són:
- Pantalla inicial
- Pantalla selecció perfil (Perfil infantil / perfil monitor)
Perfil infantil:
- Pantalla rutina d’avui (general amb els pictogrames)
- Pantalla explicant cada pas de la rutina
- Pantalla menú d’avui
- Pantalla com et sents avui?
- Pantalla de jocs interactius
Perfil monitor:
- Pantalla menú mensual
- Pantalla recursos i activitats especials
D’altre banda he començat seleccionant els pictogrames adequats basant-me en dades de ARASAAC però la creació dels pictogrames s'ha dut a terme amb el suport de la intel·ligència artificial. Després he treballat els codis de colors, aplicant un codi cromàtic que visualment sigui suau i adaptat als infants, en aquest cas he optat pel color taronja, ja que després de llegir Gros, que afirma que “el disseny visual és clau perquè els estudiants processi la informació de manera autoregulada” (2016, p.7).
També he ajustat la mesura de les icones perquè siguin visibles per als destinataris, he evitat l'ús de text intens, substituint-lo per paraules clau: “ENTREM”, “MENGEM” “PATI”. Tal com defensa Bats, “la simplicitat en el disseny és essencial perquè la tecnologia sigui pedagògicament útil” (2022, p.104). Un altre element important ha estat la lluminositat, he planificat que la pantalla tingui un mode de llum reduïda, especialment útil per a infants amb sensibilitat sensorial.
Añadir comentario
Comentarios