Sessió 2 - Inici treball de l’assignatura (fase inicial de detecció de necessitats educatives).

Avui he començat formalment la tasca corresponent a l'assignatura, enfocant-me en la fase inicial de detecció de necessitats educatives. Després de considerar diversos àmbits d'actuació, he decidit centrar la meva anàlisi en un entorn proper i significatiu per a mi: el menjador escolar de l'escola Joan Juncadella, a Sant Vicenç dels Horts, on treballo com a monitora amb un grup d'I5.

Aquest entorn és ideal per dur a terme una anàlisi realista i exhaustiva. A diferència d'un espai estrictament acadèmic, el menjador és un escenari quotidià, ric en interaccions espontànies, rutines i moments educatius no planificats, que aporten una visió molt valuosa sobre els infants.

Per iniciar aquesta fase, he seguit un procés organitzat i reflexiu que consta de tres passos clau. Primer, he identificat els moments més significatius per observar, centrant l’atenció en l’arribada dels infants, la formació de la fila, l’entrada al menjador, el moment de menjar i les transicions entre activitats. Aquests moments són especialment rellevants perquè sovint s’hi manifesten tensions, dificultats o desorientació, especialment en infants amb NEE (necessitats educatives especials). En segon lloc, he utilitzat una llibreta per recollir observacions concretes: conductes específiques, reaccions davant canvis inesperats i moments en què els infants mostren més dependència dels monitors. Finalment, he revisat les meves notes per començar a identificar patrons de comportament repetits, com dificultats per anticipar el que toca fer, inseguretat davant canvis o una alta necessitat de suport verbal i emocional.

Aquest procés m’ha permès entendre que la detecció de necessitats no és improvisada, sinó una tasca rigorosa que requereix observació i anàlisi profunds. Tal com assenyala Zabalza, “observar és comprendre per actuar amb sentit pedagògic” (2011, p. 23), una reflexió que em recorda la importància d’adoptar una mirada educativa sobre el nostre entorn.

Durant el curs passat (grup I4), ja vaig començar a detectar algunes dificultats d’adaptació i participació entre certs infants, especialment en aquells amb necessitats educatives especials, com un nen amb possible TEA i un altre amb TEL. En moments específics, trobaven difícil seguir la rutina o entendre què s’esperava d’ells, especialment davant canvis o situacions imprevistes. Aquesta situació m’ha fet reflexionar sobre la importància dels suports visuals i l’anticipació com a eines clau per ajudar-los a entendre millor el seu entorn. Aquest primer contacte m’ha permès prendre consciència del potencial educatiu del menjador i de com les tecnologies poden oferir recursos senzills però efectius per promoure la inclusió en aquest espai. En aquest sentit, coincideixo amb el plantejament de Booth i Ainscow, que afirmen que “la inclusió educativa és un procés per millorar la participació de tots els alumnes, entenent la diversitat com un valor i no com un problema” (2002, p. 5).

En aquesta sessió he après dues lliçons importants:

1. L’observació és una eina pedagògica, no només descriptiva:

Observar no és només "mirar". Es tracta d’interpretar i comprendre. Per exemple, per què aquest infant busca constantment l’atenció del monitor/a? Què desencadena la seva ansietat? Quin significat pedagògic té el seu comportament?

Aquesta perspectiva m’ha fet canviar la manera de mirar, enfocant-me des d’una òptica educativa.

 2. La tecnologia pot ser un aliat inclusiu:

Després d’observar especialment els infants amb necessitats educatives especials, he arribat a una conclusió clara: necessiten anticipació, estructures visuals i seqüències que els proporcionin seguretat. Això m’ha donat l’impuls per començar a perfilar la meva idea inicial del projecte: incorporar suports digitals o visuals que ajudin a reduir l’ansietat i fomentin l’autonomia.

Amb aquesta reflexió, m’he plantejat tres objectius immediats:

• Continuar observant amb més profunditat i intenció pedagògica.
• Comunicar-me amb altres monitors per contrastar observacions i guanyar noves perspectives.
• Recollir més informació durant diverses jornades per definir amb precisió les necessitats educatives del grup.

En aquest punt del procés, em vaig adonar que la mirada estava esbiaixada per la rutina. Vaig haver d'oblidar-me per un moment de ser monitora per a començar a observar com una investigadora. Aquest canvi de perspectiva va ser el que em va permetre detectar que les crisis dels infants amb TEA no eren problemes de conducta sinó barreres de l'entorn. Aquest serà el punt de partida per dissenyar una proposta d’innovació educativa que respongui a necessitats reals i promogui una inclusió efectiva.