Avui he fet un pas important en el procés de detecció de necessitats educatives en el menjador escolar. El meu objectiu ha estat obtenir una visió més completa i detallada sobre la dinàmica del grup d'I5. Fins ara, la major part de la meva anàlisi s'havia basat en l'observació directa. No obstant això, en aquesta sessió vaig decidir ampliar la meva perspectiva en incorporar les opinions d'altres professionals i emprar eines més sistemàtiques per a la recollida de dades.
Aquesta sessió ha estat especialment significativa, ja que he aconseguit convertir impressions inicials en informació concreta, contrastada i útil per a plantejar propostes de millora.
Per a aconseguir una anàlisi més profunda, avui he dut a terme tres accions clau:
Primer, vaig dissenyar un qüestionari breu i anònim dirigit als monitors de l'etapa d'infantil. L'objectiu era obtenir la seva percepció sobre les rutines del menjador, les necessitats dels nens, les situacions que presenten majors desafiaments i els suports que consideren més útils. L'elaboració del qüestionari va ser un petit repte, ja que havia de ser clar, concís i, al mateix temps, eficaç per a recollir informació rellevant. Vaig optar principalment per preguntes tancades per a garantir l'anonimat i facilitar l'anàlisi, però també vaig incloure una pregunta oberta per a obtenir exemples concrets. Les respostes han estat molt reveladores: tots els monitors coincideixen que, en general, el menjador funciona bé, però també destaquen que alguns nens, especialment aquells amb dificultats de comunicació, TEA o TEL, necessiten major anticipació i suports visuals.
En segon lloc, vaig aprofitar els moments més tranquils abans i després del servei del menjador per a conversar amb els meus companys. Aquest intercanvi va ser especialment valuós, ja que em va permetre contrastar les meves observacions amb les seves, entendre com experimenten ells les mateixes situacions i recopilar exemples concrets de desregulació o desorientació en els nens. A més, van sorgir idees espontànies que difícilment haurien aparegut en un qüestionari. Entre les observacions més destacades, van assenyalar que:
- Els nens amb TEA o TEL depenen en gran manera de la guia verbal i la presència física del monitor/a.
- Els canvis en la rutina o la falta d'estructura generen ansietat.
- L'ús de suports visuals podria reduir considerablement aquesta dependència.
Finalment, vaig continuar utilitzant el meu diari d'observació per a registrar situacions concretes del dia. Una de les més destacades va ser un moment en què un canvi en la seqüència habitual (rentar-se les mans abans d'asseure's) va provocar desorientació i nerviosisme en dos nens.
Aquest tipus d'episodis reforça una idea crucial: La falta d'anticipació i estructura visual representa una barrera significativa per al benestar i l'autonomia d'uns certs nens.
A mesura que avanço en aquest procés, el diari s'ha convertit en una eina indispensable per a identificar patrons i necessitats educatives que, d'una altra manera, podrien passar desapercebuts. Aquest exercici m'ha permès comprendre que la detecció de necessitats educatives no consisteix només a observar, sinó també a compartir, contrastar i donar significat a les dades recopilades. Tal com afirma Schön, “la pràctica reflexiva consisteix a aprendre de la pròpia experiència a través d’una mirada crítica i compartida” (1983, p. 42). Crec que escoltar els companys i contrastar diverses perspectives és essencial per construir una anàlisi de necessitats més rica i adaptada a la realitat del context.
A més, he observat que el menjador és un entorn educatiu clau on es desenvolupen nombroses competències socials i emocionals. És també un espai on les necessitats dels nens es fan més evidents, ja que les rutines poden resultar desafiadores per a alguns. Això reforça la importància de la meva futura proposta tecnològica, dissenyada per a facilitar la comprensió de les rutines, promoure l'autonomia, anticipar els passos del procés i brindar seguretat als nens amb TEA, TEL o dificultats en l'autoregulació emocional.
Aquesta sessió ha estat fonamental, ja que m'ha permès validar amb dades reals les necessitats identificades. A més, gràcies a la participació de les meves companyes, he ampliat la meva perspectiva i ara veig amb major claredat que la meva proposta ha de ser visual, estructurada i recolzada en la tecnologia.En aquesta sessió, el meu aprenentatge principal no va anar només aprendre a passar un formulari, perquè em vaig adonar que la meva sola mirada com a monitora era subjectiva, necessitava la veu dels meus companys per a entendre la magnitud del repte. Aquest exercici d'humilitat metodològica em va ensenyar que per a dissenyar una solució tecnològica real, primer haig de saber escoltar el context sense prejudicis
Añadir comentario
Comentarios