En aquesta sessió, he aprofundit encara més en l’anàlisi del context del menjador escolar, adoptant una perspectiva més reflexiva i pedagògica.L'objectiu principal del dia ha estat entendre com viuen les rutines els infants amb necessitats educatives especials i com el context pot facilitar o dificultar la seva autonomia, la seva regulació emocional i participació. El meu focus d'observació s'ha centrat en dos infants; un amb possible TEA i un altre amb TEL, atès que les seves reaccions davant l'entorn i els canvis rutinaris ofereixen indicadors clars sobre que necessitats educatives són prioritàries en aquest espai.
Per a garantir que l'observació fos útil, avui he seguit un procés estructurat en tres fases. Primer pas, l'observació es focalitza en moments de transició, es registra amb detall el comportament dels infants en tres moments crítics:
L'entrada al menjador: alguns infants mostren incertesa sobre que fer, on asseure's, com organitzar-se o quan començar a menjar.
El temps de menjar: apareixen dificultats en la regulació emocional, especialment davant sorolls, canvis d'ordre o noves consignes.
La sortida feia el pati: els canvis de dinàmica o aparició de personal nou generen confusió i augmenten la dependència del monitor.
Aquests moments són reveladors perquè impliquen transicions, i tal com indica la literatura sobre neurodiversidad, els canvis no anticipats poden incrementar l'ansietat en infants amb TEA o dificultats de comunicació (Attwood, 2007)
En segon lloc, anoto en el meu diari d'observació aquells aspectes clau del procés: les accions específiques que afavorien o dificultaven la participació dels infants, les emocions reflectides (com a nerviosisme, inseguretat o dependència), i les estratègies implementades pels monitors juntament amb el seu grau d'efectivitat. Aquesta experiència ha subratllat la importància fonamental del treball col·laboratiu. Tal com recorda Schön, "els professionals aprenen a través de la reflexió en l'acció i sobre l'acció " (1983, p.42), i això és justament el que estic experimentant.
Abans de finalitzar la jornada laboral, vaig compartir les meves observacions amb dos companys monitors. La conversa va resultar molt enriquidora i va confirmar que existeix una forta dependència verbal en els nens. No obstant això, es va observar que milloren notablement quan compten amb referents visuals, fins i tot si són improvisats. Això destaca la importància de sistematitzar i crear suports visuals accessibles i constants per a donar suport al seu desenvolupament.
En realitzar aquestes observacions, vaig experimentar un canvi de focus. Abans d'aquesta assignatura, veia les crisis dels nens amb TEA o TEL com alguna cosa que havia de gestionar en el moment. Ara, la meva mirada m'obliga a veure-les com a fallades de disseny de l'entorn. He deixat de preguntar-me què li passa al nen per a començar a preguntar-me que li falta a l'entorn. Aquest canvi de mentalitat és el motor que m'ha portat a buscar en la tecnologia una resposta d'accessibilitat i no sols d'entrenament
El que mes m'ha impactat avui és adonar-me de fins que punt les rutines del menjador poden convertir-se en una experiència complexa per a determinats infants, especialment quan no hi ha anticipació visual, hi ha soroll, les consignes són únicament verbals o existeixen canvis imprevistos.
A través de la reflexió, m'he adonat que seguidament com a monitora, tendeixo a compensar aquestes dificultats oferint ajuda immediata. Tot i que aquesta ajuda és necessària, també pot limitar la seva autonomia.
Añadir comentario
Comentarios