Sessió 6 - Connectant les teories de l’aprenentatge amb la meva pràctica educativa.

Després d'observar i analitzar la imatge sobre les diverses teories de l'aprenentatge, he pogut comprendre amb més claredat com l'educació ha evolucionat al llarg del temps. Cada corrent pedagògica ha aportat una perspectiva única sobre la manera en què aprenem, enriquint el panorama educatiu.

El que trobo especialment interessant és que aquestes teories no són excloents, sinó que es complementen i s'enriqueixen mútuament. Això ha permès crear una visió més adaptada a les necessitats actuals. Per exemple, el conductisme va posar l'accent en l'observació de la conducta i l'aprenentatge per repetició. Però, amb l'arribada del constructivisme, autors com Piaget i Vygotsky van introduir la idea que l'aprenentatge és un procés actiu i significatiu, en el qual l'infant construeix el coneixement a través de la seva pròpia experiència. Com va dir Piaget: “L'objectiu principal de l'educació és crear persones capaces de fer coses noves, i no simplement de repetir el que altres generacions han fet” (1970, p. 45). Aquesta reflexió resumeix perfectament la meva visió sobre l'educació actual: no només ha de ser una eina per transmetre continguts, sinó un espai per fomentar el pensament crític i l'autonomia. A més, considero imprescindible la perspectiva de Vygotsky (1978) per entendre com la interacció i el context social són claus en l'aprenentatge. Segons ell, “el que un infant pot fer avui amb ajuda, demà ho podrà fer sol” (p. 86). Aquesta idea està plenament alineada amb la meva pràctica al menjador escolar, on l'acompanyament i la guia del monitor tenen un paper fonamental per fomentar l'autonomia dels infants.

Per últim, m'ha captivat la teoria més recent del connectivisme, proposada per Siemens (2005), que planteja que “l'aprenentatge és el procés de connectar fonts d'informació especialitzada” (p. 3). Aquesta visió està estretament lligada a l'ús de les tecnologies digitals, que ja formen part del nostre entorn diari i ens permeten aprendre d'una manera més col·lectiva i oberta.

Les tecnologies no substitueixen les teories clàssiques, sinó que les reinterpreten, creant un context d'aprenentatge renovat i enriquit. En el meu cas, treballant al menjador d'I5, observo clarament com els principis del constructivisme i el connectivisme convergeixen. Els infants aprenen a través de l'experiència i la interacció amb l'entorn, però també es poden beneficiar de recursos visuals i digitals que connectin informació, anticipin rutines i fomentin l'autonomia.

Després de llegir l'article de Spector (2014) sobre els smart learning environments, vaig reflexionar sobre com la tecnologia pot transformar l'aprenentatge, anant més enllà de l'ús de computadores o apps a classe. El que més em va captivar és que aquests entorns no es limiten a digitalitzar continguts, sinó que creen experiències d'aprenentatge personalitzades a les necessitats de cada alumne. Per exemple, en una pràctica de classe d'anglès, utilitzàvem una plataforma que suggeria exercicis adaptats al nostre nivell i proporcionava retroalimentació immediata sobre errors comuns. Vaig adonar-me de com d'útil era, ja que em permetia enfocar-me en els aspectes que realment necessitava reforçar, en lloc de seguir el ritme general de la classe, que sovint no coincidia amb el meu propi aprenentatge. Això il·lustra perfectament la idea de Spector: els entorns intel·ligents poden potenciar una educació més personalitzada i eficient. Això em fa pensar en la importància de conèixer aquestes eines i integrar-les pedagògicament, no sols tecnològicament, per assegurar que realment donen suport als estudiants i no es converteixen en un simple recurs addicional.

Pel que fa al vídeo “Dr. Tony Bates on Building Effective Learning Environments”, l'autor subratlla que incorporar tecnologia no és suficient per construir entorns d'aprenentatge efectius. Aquesta tecnologia ha d'estar integrada de manera significativa i coherent amb els objectius pedagògics. Bates defensa que les eines digitals haurien de potenciar la interacció, la col·laboració i l'autonomia de l'alumnat, evitant que esdevinguin simples elements decoratius. Aquesta visió reforça la meva convicció que, en el context del menjador del grup I5, qualsevol proposta tecnològica que es dissenyi ha d'anar més enllà de ser un element aïllat o superficial. Ha de formar part inherent de les rutines diàries per actuar com a pont que impulsi la participació, la previsibilitat i l'apoderament dels nens, especialment aquells amb necessitats educatives especials (NEE).

Amb aquesta anàlisi, dono per completada la Fase 1: Mapeig històric dels reptes interactius amb IA del bloc I. He pogut identificar les principals teories de l’aprenentatge, comprendre la seva evolució en relació amb la tecnologia i reflexionar sobre la seva aplicació actual al menjador escolar.