A mesura que m'anava apropant al final del procés de disseny del prototip de la proposta, m'he adonat que no sols estava creant una eina tecnològica, si no també construint una manera diferent d'entendre l'educació. Aquesta sessió és especial perquè no està centrada en la fase concreta del prototip, sinó en la integració de tot coneixement que he anat adquirint al llarg d'aquestes sessions.

En aquesta sessió m'he dedicat a definir amb predicció les funcions pedagògiques del prototip MENJATIC i a imaginar escenaris reals d'ús al menjador. Aquesta part ha estat especialment significativa perquè m'ha permès passar del disseny visual a la reflexió pedagògica.

Tot i que la conceptualització inicial del prototip MENJATIC va començar a finals de novembre, en paral·lel em trobava immersa en les sessions de reflexió vinculades als blocs teòrics de l’assignatura. Aquest procés simultani va permetre que el prototip es gestés de manera progressiva, però no va ser fins a aquesta sessió que vaig sentir que disposava d’un marc teòric prou sòlid per documentar-lo amb una base consistent. Per aquest motiu, el desenvolupament del prototip s’inicia a partir de la sessió 18, on començo a integrar consciència pedagògica, l’anàlisi de necessitats i criteris de disseny tecnopedagògic.

En aquesta sessió he volgut endinsar-me de nou en les lectures que han anat acompanyant tot el curs  però des d’una mirada diferent ja no centrant-me tant en la tecnologia com a objecte, sinó en el paper del docent com a figura clau en el disseny d’entorns i en la selecció de tecnologies educatives. Ha estat una sessió en què m’he proposat reconstruir el meu propi rol professional a partir de les idees que proporcionen aquests autors, i fer-ho sempre en diàleg amb la meva experiència real al menjador escolar.

Aquesta sessió ha nascut d'una necessitat personal, després d'haver treballat aspectes històrics, conceptuals i emergents de la tecnologia en educació, m'he adonat que encara no havia reflexionat prou sobre un tema essencial per a entendre l'impacte real de la tecnologia a les escoles: l'equitat i la bretxa digital. Per a preparar aquesta sessió, el meu procés ha estat diferent. Primer vaig començar revisant les meves notes sobre el bloc 2, especialment la part on es parlava d'entorns híbrids i accessibles. Després vaig tornar a veure alguns fragments dels vídeos del bloc 3, concretament aquells que abordaven el paper de la IA i els dispositius en educació pública. Finalment, vaig fer una recerca complementària sobre conceptes d'inclusió digital i vaig rellegir algunes reflexions que havia anotat en sessions anteriors vinculades al menjador.

Després de revisar els continguts dels blocs 1, 2 i 3 amb una mirada més global, he volgut dedicar aquesta sessió a explorar un aspecte que molt seguit queda en segon pla però que és fonamental per entendre el present i el futur de l'educació: la dimensió crítica, ètica i humanista de la tecnologia. En aquesta ocasió, el meu procés ha començat rellegint algunes notes sobre les lectures del bloc 2 i revisant diversos vídeos del bloc 3 relacionats amb IA educativa, entorns smart i tecnologies emergents. Em vaig adonar que moltes vegades parlem de la tecnologia com una eina de millora, també és necessari preguntar-nos que implica, que transforma i que pot passar en risc dins dels entorns d'aprenentatge.

Després de les sessions anteriors centrades en les possibilitats pedagògiques i els reptes ètics de les tecnologies emergents, avui he volgut realitzar una nova anàlisi dels vídeos del bloc 3 posant el focus en un altre element que apareix constantment: la transformació dels espais educatius i l'aparició dels entorns híbrids i intel·ligents d'aprenentatge.

Després d'haver analitzat els vídeos del Bloc 3 des del punt de vista de les possibilitats educatives de les tecnologies emergents, avui he volgut fer una segona mirada crítica i centrada en un altre aspecte que apareix de manera recurrent en pràcticament tots els materials: com aquests nous escenaris modifiquen el rol del docent i que reptes ètics, emocionals i pedagògics plantegen. Per a aprofundir, he tornat a veure fragments específics, he prés notes dirigides exclusivament a identificar comentaris, preocupacions i advertiments que feien referència a la responsabilitat educativa, a la bretxa digital i al benestar emocional dels infants. A partir d'aquí, he intentat connectar aquesta anàlisi amb la meva pròpia pràctica i amb el meu projecte MENJATIC.

En aquesta sessió, s'ha aprofundit en els escenaris educatius que es generen mitjançant l'ús de tecnologies emergents, considerant-les com un element clau per entendre cap a on evoluciona l'educació. Sobretot, s'ha reflexionat sobre com aquestes innovacions poden respondre a necessitats específiques, com les que es detecten en espais com el menjador escolar. Per tractar aquest contingut, m'he dedicat a analitzar els nous vídeos disponibles al Campus Virtual, tots centrats en eines i tendències tecnopedagògiques, com ara la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i virtual, la robòtica educativa, l'aprenentatge immersiu i altres recursos innovadors.

Aquesta sessió m'ha permès comprendre en profunditat la naturalesa de les entorns d'aprenentatge i els elements que hi ha els configuren, segons la propostade Tony Bates (2019). He treballat la lectura del capítol 6 Creating and Effective Learning Environment y Genially interactiu compartit per la professora, on s'exemplifiquen les diferents dimensions d'aquests entorns. A diferència d'altres lectures més teòriques, aquesta m'ha resultat més connectada amb la pràctica, perquè part de preguntes reals com: que fa que un entorn sigui eficaç?, Com s'equilibra el paper de l'estudiant, la tecnologia i la cultura institucional? I com es garanteix que tots puguin participar?.

En aquesta sessió he aprofundit en la comprensió de l'estructura general dels entorns d'aprenentatge, especialment en la seva evolució cap als entorns virtuals, intel·ligents, a partir de les lectures de Gros (2016) i Cheung et al. (2021) i de tres vídeos sobre el disseny i funcionament dels entorns virtuals.El procés d'aprenentatge d'aquesta sessió ha estat seqüenciat i reflexiu. Primer, i vaig començar amb lectures teòriques, prenent notes sobre conceptes clau i les diferències entre entorns tradicionals, virtuals i intel·ligents. Després visualitzar els tres vídeos per a observar exemples pràctics de com aquestes teories s'apliquen en entorns reals. Finalment elabori un mapa conceptual que em va permetre relacionar els aspectes pedagògics tecnològics i humans que intervenen en aquests ecosistemes. Durant el procés, prengui consciència de la importància de l'organització i la claredat en la recollida d'informació. I a mesura que anava avançant, reformuli algunes idees, especialment sobre com la intel·ligència artificial pot millorar l'aprenentatge sense substituir la figura humana. Aquest exercici m'ajudat a desenvolupar una mirada més crítica i equilibrada sobre el paper de la tecnologia en l'educació actual.